Amenaces sobre els pol·linitzadors

Els pol·linitzadors proporcionen un servei ecosistèmic vital: la pol·linització de cultius agrícoles i plantes silvestres. Malauradament, s’han observat disminucions dels pol·linitzadors arreu del món. A Europa s’ha calculat que el 9% de les espècies d’abelles i papallones estan amenaçades i que les poblacions del 37% de les espècies d’abelles i el 31% de les de papallones estan minvant. Però per moltes espècies de pol·linitzadors ni tan sols es té informació. Per això, el seu estudi i conservació és una qüestió ambiental molt important per a la societat.

Els pol·linitzadors es troben sota la creixent amenaça de múltiples pressions antropogèniques: la fragmentació de l'hàbitat, els canvis en l'ús del sòl, les pràctiques d'agricultura intensiva, l'ús de pesticides i herbicides, les invasions de plantes i animals no natius o el canvi climàtic. Les respostes i la sensibilitat dels pol·linitzadors enfront aquestes pressions depenen de les seves característiques particulars, i els seus efectes són complexes, ja que les pressions actuen de forma simultània i sovint de manera sinèrgica.

1. Alteració del paisatge

Els canvis en l’ús del sòl, com la conversió d’àrees naturals o seminaturals en àrees d’agricultura intensiva o urbanitzades, causen la pèrdua, fragmentació i degradació de l’hàbitat. La pèrdua d’hàbitat és, probablement, el principal factor causant de la disminució dels pol·linitzadors, ja que redueix els recursos florals i de nidificació disponibles pels insectes. La reducció de l’àrea i diversitat d’hàbitat natural com a conseqüència de la intensificació agrícola, així com l’increment de les superfícies pavimentades en les àrees altament urbanitzades, causen reduccions en l’abundància i diversitat d’espècies de pol·linitzadors. D'altra banda, la fragmentació de l'hàbitat genera l’aïllament de les poblacions de pol·linitzadors. Diversos estudis han demostrat que tant la riquesa de pol·linitzadors com els serveis de pol·linització que proporcionen disminueixen a mesura que augmenta la distància a zones naturals o seminaturals. Per tant, la protecció d’aquests hàbitats és essencial per al manteniment dels pol·linitzadors.

2. Espècies no natives i patògens

La globalització ha augmentat la taxa d'invasions biològiques en l'última dècada. Per exemple, una gran proporció de les plantes exòtiques s'han introduït per ús ornamental. Aquestes plantes introduïdes afecten a les comunitats de pol·linitzadors i a les seves interaccions amb les plantes, ja que degut a la seva elevada abundància, nombre de flors, alta producció de nèctar i floració prolongada poden manllevar pol·linitzadors a les plantes natives.

D'altra banda, la introducció de pol·linitzadors exòtics – ja sigui accidentalment o amb finalitats de gestió agrícoles – afecta a les comunitats natives de pol·linitzadors a través de la competència pels recursos florals i d’anidament, així com també per la introducció d'agents patògens. Per exemple, hi ha evidència que una elevada densitat de caseres d'abelles de la mel pot produir el desplaçament dels pol·linitzadors natius, i que amb el transport a llarga distància de les caseres d'abelles s’han estès involuntàriament paràsits i patògens, com per exemple l'àcar Varroa destructor. La mortalitat deguda a plagues i patògens és una de les principals causes de la disminució de l’abella de la mel en el món desenvolupat. La transmissió de patògens des dels pol·linitzadors introduïts als natius també ha estat la causa d’àmplies reduccions d’aquests.

3. Productes químics

L’agricultura intensiva ha incrementat l’ús d’agroquímics que poden afectar negativament als pol·linitzadors. Els insecticides causen mortalitat per intoxicació directa, mentre que els herbicides i els fertilitzants afecten indirectament als pol·linitzadors perquè disminueixen la disponibilitat de recursos florals. A més, els pesticides tenen efectes sub-letals importants que comprometen la supervivència a llarg termini dels pol·linitzadors i alteren el seu comportament. Mostrejos a escala del paisatge han mostrat que la riquesa d’espècies d’abelles silvestres i de papallones tendeix a ser menor quan les càrregues de pesticides són majors. En concret, els pesticides sistèmics, com els neonicotinoids, estan implicats en la disminució de les abelles. Les llavors de molts cultius són tractades amb aquests compostos, que són absorbits per tots els teixits de la planta. Els neonicotinoids també s’acumulen en el pol·len i el néctar, de manera que quan els pol·linitzadors visiten les flors, els consumeixen, resultant en efectes negatius sobre el seu comportament i reproducció.

4. Canvi climàtic

Es preveu que l’escalfament climàtic causi canvis en els rangs de distribució i la fenologia de les plantes amb flor i les espècies de pol·linitzadors. Per exemple, ja s’ha observat que l’escalfament global d’origen antropogènic ha contribuït a la compressió de la distribució geogràfica de les espècies de borinos a Europa i Nordamèrica, ja que han minvat els límits dels seus rangs de distribució en el sud i algunes espècies s’han vist desplaçades cap a altituds més elevades. També s’han observat avanços fenològics en espècies de papallones i abelles. Tots aquests canvis poden donar lloc a asincronies espacials i temporals de les interaccions planta-pol·linitzador quan les espècies involucrades en les interaccions responen de manera diferent als canvis de temperatura.

Per saber-ne més...

  • Bartomeus et al. (2011) Climate-associated phenological advances in bee pollinators and bee-pollinated plants. PNAS, 108 (51): 20645 – 20649.
  • Brittain et al. (2010) Impacts of a pesticide on pollinator species richness at different spatial scales. Basic and Applied Ecology, 11: 106–115.
  • De Palma et al. (2015) Ecological traits affect the sensitivity of bees to land-use pressures in European agricultural landscapes. Journal of Applied Ecology, 52: 1567 – 1577.
  • Garibaldi et al. (2011) Stability of pollination services decreases with isolation from natural areas despite honey bee visits. Ecology Letters, 14: 1062 – 1072.
  • González-Varo et al. (2013) Combined effects of global change pressures on animal-mediated pollination. Trends in Ecology & Evolution, 28 (9).
  • Goulson (2003) Effects of introduced bees on native ecosystems. Annu. Rev. Ecol. Evol. Syst, 34: 1 – 26.
  • Goulson (2013) An overview of the environmental risks posed by neonicotinoid insecticides. J. Appl. Ecol. 50: 977 – 987.
  • Goulson et al. (2015) Bee declines driven by combined stress from parasites, pesticides, and lack of flowers. Nature, 347: 6229.
  • Hegland et al. (2009) How does climate warming affect plant-pollinator interactions? Ecology Letters, 12: 184 – 195.
  • Kerr et al. (2015) Climate change impacts on bumblebees converge across continents. Science, 349 (6244).
  • Potts et al. (2010) Global pollinator declines: trends, impacts and drivers. Trends in Ecology and Evolution, 25 (6).
  • Roy & Sparks (2000) Phenology of british butterflies and climate change. Global Change Biolgy, 6: 407 – 416.
  • Rundölf et al. (2015) Seed coating with a neonicotinoid insecticide negatively affects wild bees. Nature, 521: 77.
  • Stout & Morales (2009) Ecological impacts of invasive alien species on bees. Apidologie, 40: 388 – 409.
  • Vanbergen et al. (2013) Threats to an ecosystem service: pressures on pollinators. Front Ecol Environ.
  • Winfree et al. (2009) A meta-analysis of bees’ responses to anthropogenic disturbance. Ecology, 90 (8): 2068 – 2076.