Himenòpters: Abelles

Família Halictidae


És una família d’abelles de mida petita i mitjana (3.5 – 20 mm) amb la llengua curta i acabada en punta. Són de colors foscos i hi ha moltes espècies amb colors metàl·lics i brillants. Una característica diferenciadora del grup és que en les ales anteriors presenten la vena basal molt corbada. La majoria de les espècies fan el seu niu en el sòl, tot i que algunes el fan sobre fusta morta. Dins el grup dels halíctids hi trobam espècies amb distints graus de comportament social. Hi ha espècies solitàries en les quals les femelles construeixen i aprovisionen el seu niu individualment, mentre que d’altres espècies viuen en comunitats on vàries femelles comparteixen una mateixa entrada al niu però cada una té les seves pròpies cel·les de cria. A més, també hi ha espècies eusocials que viuen formant colònies temporals on una femella fundadora del niu (reina) cria durant la primavera una petita progènie d’obreres (femelles estèrils) que després l’ajudaran a criar una segona progènie amb mascles i noves reines. La reina i les obreres són morfològicament iguals i només difereixen en la mida. D’altra banda, hi ha espècies d’halíctids que són cleptoparàsites. A la fauna balear podem trobar representants de set gèneres distints dins d’aquesta família: Halictus (9 espècies), Lasioglossum (21 espècies), Sphecodes (8 espècies), Dufourea (2 espècies), Pseudapis (2 espècies), Ceylalictus (1 espècie) i Nomioides (1 espècie). A més, hi ha tres espècies i una subespècie endèmiques (Halictus microcardia, Halictus balearicus, Dufourea balearica i Lasioglossum nitidulum hammi).


Gènere Halictus

Són abelles de mida petita o mitjana, de colors foscos, marrons o metàl·lics. Presenten tres cel·les submarginals en la venació de les ales anteriors. Sovint tenen bandes de pèls clars en el marge posterior de les plaques dels segments abdominals. Les femelles també tenen pèls especialitzats per transportar pol·len en la tíbia i el fèmur de les potes posteriors. A més, a l’extrem de l’abdomen presenten un solc longitudinal recobert de pèls, que s’anomena rima, just en el centre del cinquè segment. Aquest gènere inclou espècies solitàries, comunitàries i eusocials.
Gènere Lasioglossum

Són abelles de mida petita i colors foscos o metàl·lics. De vegades els mascles tenen marques grogues a la cara o les potes. Les femelles tenen pèls per transportar el pol·len en les potes posteriors i presenten la rima al final de l’abdomen (igual que el gènere Halictus). Per això, el gènere Lasioglossum pot ser difícil de distingir d’Halictus, sovint és necessària una lupa binocular, ja que el caràcter clau és la localització de les bandes de pèls abdominals. En els Lasioglossum aquestes bandes de pèls es localitzen en el marge anterior de les plaques dels segments abdominals, i a vegades es troben cobertes parcialment pel marge del segment precedent. Algunes espècies són solitàries mentre d’altres són eusocials.
Gènere Sphecodes

És un gènere d’espècies cleptoparàsites d’altres halíctids. Són abelles petites o de mida mitjana, generalment amb l’abdomen vermell i negre i amb molt pocs pèls sobre el cos. De fet, es pareixen més a vespes que a abelles perquè, a diferència d’altres abelles, les femelles no tenen pèls especialitzats per transportar pol·len. Això és així perquè la seva estratègia vital no consisteix en construir i aprovisionar el seu propi niu. El que fan les femelles és entrar en el niu d’altres espècies d’abelles, destruir els ous d’aquestes i en les cel·les de cria posar-hi els seus propis ous a sobre del pol·len recollit per l’espècie hoste. Els mascles són els que es poden observar amb més freqüència visitant les flors, però són molt difícils d’identificar a nivell d’espècie ja que es fa necessari estudiar detalls del seu aparell genital. Les femelles poden diferenciar-se dels mascles per les espines que presenten en les potes posteriors i per les seves mandíbules més fortes.